PUSH! (¡Empuja!)

Ciclo superior de educación primaria y secundaria

LU 01.02.27

Calendario y sesiones

Lunes
01
feb
Función para Secundaria
Lunes
01
feb
Función para Ciclo superior de Primaria
Compartir

Presentación

A quien se dirige

Ciclo superior de educación primaria, 1º de ESO, 2º de ESO y Bachillerato

Calendario

Lunes 1 de febrero a las 9.30 h (función para Secundaria)

Lunes 1 de febrero a las 11.30 h (función para Ciclo superior de Primaria)

Duración

1 hora

Número de alumnos

Número de alumnos por sesión: grupos clase, hasta agotar el aforo.

Lugar

Teatre La Faràndula de Sabadell Calle de la República, 33, Sabadell 

Precio

Precio alumno: 3 € por alumno y acompañantes gratuito (1 por cada 10 alumnos) 

Descripción

Representación de la ópera participativa Push!, del compositor británico Howard Moody. La ópera explica la historia conmovedora de Simon Gronowski, un niño de doce años que huyó del Holocausto en un tren el 19 de abril de 1943. El título es una referencia al tema central de la ópera, puesto que Simon fue empujado fuera del tren por su madre, que murió tres días más tarde en Auschwitz.

Junto a las tres voces solistas, habrá un coro formado por miembros del Coro Amics de l'Òpera de Sabadell y varias formaciones corales de la ciudad, además de músicos de la Orquesta Sinfónica del Vallès.

Objetivos

  • - Valorar la memoria histórica y prevenir el odio y la discriminación, comprendiendo el simbolismo del “push” como acto de amor, resistencia y supervivencia.
  • - Desarrollar pensamiento crítico y entender el poder del arte - especialmente la ópera - para explicar historias reales, transmitir emociones y generar conciencia social.
  • - Reconocer la importancia del trabajo colectivo en proyectos culturales y comunitarios, y comprender como la colaboración enriquece la experiencia artística.

Competencias clave

  • - Competencia ciudadana
  • - Competencia en consciencia y expresión culturales
  • - Competencia personal y social

Más información y recursos

Reservas

A través del portal Ciutat i Escola del Ayuntamiento de Sabadell. 

Una vez rellenado el formulario, contactaremos con los centros para confirmar las entradas otorgadas y gestionar el pago. Las entradas se adjudicarán según orden de solicitud.

Reparto

Ferran Albrich 
Simon

Laia Frigolé
Hermana de Simon

Germán de la Riva
Guardián

 

Ficha artística

Dirección y coordinación artística Andrés Salado / Daniel Gil de Tejada Pianistas repertoristas Miquel Villalba /Joan Espuny / Frederic Oller / Isaac Grau
Dirección musical Manel Valdivieso Traducción libreto Joan Sellent
Dirección de escena Dani Coma Producción Fundació Òpera a Catalunya i Orquestra Simfònica del Vallès
Dirección de los coros Buia Reixach    

Cor Amics de l’Òpera de Sabadell

Cor Jove de l’Escola Municipal de Música i Conservatori de Sabadell
(Meritxell Coma y Joel Signes, directores)

Cor Ohana de l’Escola Municipal de Música de Sabadell  
(Meritxell Coma, directora)

Institut Ferran Casablancas (Alumnado de 1º de Bachillerato escénico del Instituto Ferran Casablancas)
Clara Vilaseca y Sergi Edo profesores (directores)

Cor de Sentmenat 
Toni Santiago y Luc-Olivier Sánchez, directores

Cor Juvenil de l'Escola Municipal de Música de Manlleu
(Buia Reixach i Feixes, directora)

Orquestra Simfònica del Vallès

Multimedia

Galería de imágenes

Saber más

Dosier didáctico de PUSH! para primaria

Dosier didáctico de PUSH! para secundaria

Documentos

Sinopsis

PUSH! (EMPENY)

 

1. PRÒLEG

Un grup nombrós d’adults i criatures contempla les constel·lacions i reflexiona sobre la relació que tenen les col·lisions de cometes i els canvis constants de les formacions estel·lars amb els patrons repetitius del món. Els envolten uns guàrdies armats que els tenen captius, els amenacen i els ordenen que vagin avançant sense mirar enrere ni empènyer.

Simon i la seva germana narren la detenció de la seva família i l’esforç dels seus pares per dissimular la por.

Els han donat tres minuts per ficar les seves vides dins una sola maleta. Es busquen i es criden mútuament. Sóc aquí. No sé on ets!

Els components del nombrós grup de refugiats captius s’animen els uns als altres a mantenir-se units.

 

2. ATRAPATS

Tots són reclosos en un camp com un ramat, enmig de gran confusió. Ens amagueu: per què? Digueu-nos per què.

Simon i la seva germana expliquen que els seus veïns els van girar l’esquena. Un grup de guàrdies debaten sobre què han de fer i què en poden treure, i es pregunten si és correcte o no. Algunes veus denoten compassió, altres brutalitat, altres indecisió. Comença a estendre’s una sensació de por. Es fa evident que alguns dels captius tenen parentiu amb els guàrdies, però no hi haurà concessions.

 

3. JUNTS

Els presoners fan pinya. Quina és la història que el poble canta? La flauta toca el cant de la merla campanera mentre tothom canta l’oració diària de Gandhi. També canten sobre cultures enfrontades, i en celebren la diversitat contraposant-la a la rigidesa de la política a l’exterior del camp, però estan espantats.

Comencen a fer mobles amb deixalles i ferralla. Alguns es posen a fer pancartes: Il y a du soleil aujourd’hui, mais ce n’est pas pour nous. Tanqueu les fronteres i es tancaran les ments. Alguns proven de fer petits jardins amb fang i engrut, i canten a l’esperança davant l’adversitat. Els guàrdies ordenen que es tanquin les fronteres.

Mentrestant, uns nens juguen a uns jocs competitius i a estones violents. D’altres seuen arraulits i espantats. Alguns nens juguen a saltar des de relleixos. Aviat queda clar qui té la veu més potent.

Es va fent fosc i apareixen estrelles, i entre ells una “lluna roja”. Simon i la seva germana recorden el dia que la seva mare va anar a veure una endevina, que li va dir que el seu fill seria un infant afortunat.

Mentre els presoners es van adormint, Simon recorda els ulls de la seva mare i els esforços que feia per amagar la por.

Explica que el seu pare va poder evitar ser detingut, però va morir de pena. Canta evocant els seu somnis i la dura realitat que es troba en despertar-se.

 

4. INCERTESA

De sobte, una llum molt potent desperta tothom. Els donen ordres estrictes, els concentren a tots i els manen que deixin les seves pertinences. Alguns —entre ells la germana de Simon— són separats dels seus familiars.

Els obliguen a formar grups i a penjar-se un número al coll. A Simon li donen el 1234, i a la seva mare el 1233. També els estampen els números al canell.

Amunteguen tots els captius com un ramat i els fan pujar a empentes en vagons de tren. Apareix la germana de Simon en una finestra elevada mentre un guàrdia obliga Simon i la seva mare a pujar al tren.

La germana suplica a Simon que no miri enrere. Simon es gira i mira cap a la finestra.

Va ser el darrer cop que vaig veure la meva germana. En aquella finestra. No ho oblidaré mai.

Entre tots dos expliquen la història de l’horror mentre tota la gent és amuntegada a dins del tren.

 

5. EMPENY

El tren es posa en marxa. Pànic. Les veus del cor augmenten de volum a mesura que el tren va accelerant. Com sabem on ens porta aquest tren? Què ens faran? Ens morirem?

De cop i volta se senten moviments a fora: són membres de la resistència que comencen a destrossar l’exterior dels vagons i obren unes bretxes prou amples per poder-s’hi escapar. Diuen als presoners que ara tenen una oportunitat. Ara el focus d’atenció és una mare que té estretament abraçat el seu fill de 10 anys. Se senten trets a fora. La mare s’obre pas entre l’altra gent que hi ha a dins i col·loca el seu fill en un marxapeu del vagó. N’hi ha alguns que ja han començat a saltar, però se senten crits i trets. El tren va massa de pressa, geyt tsu shnel der tsug. Al cap d’uns moments comença a reduir velocitat. Va creixent un clamor frenètic —“Empeny!”—, i la mare empeny el fill i el fa saltar del tren.

Va empènyer, vaig saltar, i a córrer com el llamp!

 

6. FUGIDA

Un Simon de deu anys (representat per tots els nens que hi ha en escena) corre per salvar la vida. Sona una tonada repetidament: No paris, no et giris!. Simon (ara interpretat pel solista) es pregunta per què la seva mare no va saltar.

Lluna plena. Estels fugaços. Simon s’adona que està de sort. Tothom canta: Celui qui sauve une vie sauve toute l’humanité, mais celui qui tue une vie tue toute l’humanité.

Simon canta la seva història, que és interpretada en escena. Arriba a una casa en un poblet. Hi ha una bicicleta repenjada a la paret. Apareix un home mig vestit d’uniforme. Mira el seu voltant: és evident que no vol que el vegi ningú. Veiem un parell de cares de nens que s’ho miren des de dins de la casa. L’home pregunta a Simon com es diu. Ell li ensenya el canell, on hi ha estampat el número 1234. L’home no li fa saber com es diu ell, perquè seria massa perillós per a ell i per als seus fills, però li diu que l’ajudarà. Entra un moment a la casa i torna a aparèixer amb roba informal de nen. Simon es canvia ràpidament i, d’un salt, s’asseu a la bicicleta darrere l’home.

Simon explica que l’home el va deixar dalt d’un tren que anava a la ciutat. Com que no va passar cap revisor demanant els bitllets, va poder tornar a la ciutat sense perill i es va estar amagat fins al final de la guerra. Va aconseguir tornar a veure el seu pare, però era massa perillós quedar-se amb ell. No el van detenir, però va morir de pena.

 

7. UNS ANYS DESPRÉS

El guàrdia està malalt i s’ha de morir. S’acosta a Simon caminant a poc a poc. Es reconeixen mútuament. Li allarga la mà, però Simon no respon immediatament. El guàrdia li diu que és ell qui els va fer pujar a ell i la seva mare dalt del tren. Li ha estat difícil de viure amb el pes del que va passar. He de reconèixer la meva culpa i la meva deshonra. Li demana perdó. Simon el recorda i li parla del dolor del que ha perdut, però accepta de perdonar-lo. M’ho demanes i t’ho he de concedir.

Sols així podrem girar full.

 

8. EPÍLEG

Simon ha de continuar explicant la seva història. Vol viure en el present i en el futur per optimisme, joia i amistat.

La seva mare el va engendrar dos cops: el va empènyer cap a la llibertat i cap a la vida.

Malgrat el passat, crec en la força de la bondat humana.

Ma vie n’est que miracles!