Calendario y sesiones

Presentación

Canción de amor y de guerra, la zarzuela catalana por excelencia, es una obra de gran fuerza simbólica que combina pasión amorosa, ideales colectivos e identidad.

Estrenada hace ahora 100 años, en plena dictadura de Primo de Rivera, la obra incorpora una sutil exaltación de la identidad catalana, situando el Vallespir como escenario evocador de un ideal de libertad. El protagonista, Eloi, un humilde herrero, lucha al mismo tiempo por su amor con Francina y por sus ideales, pero este amor se ve amenazado por un entorno convulso, marcado por el conflicto y la tensión social. Finalmente, Eloi parte a la guerra y regresa victorioso, mientras Francina lo ha esperado fielmente, en un reencuentro que resuelve tanto el conflicto sentimental como el colectivo.

Con evocaciones de los paisajes pirenaicos y aires de sardana, la partitura incluye piezas memorables que han perdurado en la memoria colectiva, convirtiendo la obra en una de las más queridas por el público catalán. Un canto al amor, a la libertad y a la identidad que, un siglo después, continúa emocionando y conectando con el espectador.

CANCIÓN DE AMOR Y DE GUERRA

Rafael Martínez Valls (1895–1946)
17/02/2027 – 04/04/2027

Zarzuela en dos actos (sobretitulada en catalán).

Texto de Lluís Capdevila y Víctor Mora.

Estrenada en el Teatre Nou de Barcelona el 16 de abril de 1926.

Duración aproximada: 3 h 5 min.

Acto 1: 90 min.
Descanso: 20 min.
Acto 2: 75 min.

Reparto

Vicenç Esteve - Eloi
17, 21, 26 y 28 de febrero
12 y 14 de marzo
4 de abril

Adrià Mas - Eloi
19, 23 y 27 de febrero
7, 10 y 16 de marzo

Laura Brasó - Francina
17, 21, 26 y 28 de febrero
12 y 14 de marzo
4 de abril

Rosa Maria Abella - Francina
19, 23 y 27 de febrero
7, 10 y 16 de marzo

Guillem Batllori
Abuelo Castellet

Laia Frigolé
Catrina

Arnau Torres
Baldiri

David Costa
Horaci

Enric López
Maestro Andreu

Lluís Saus
Alcalde Ridau

Marc Pons
Ferran Ridau

Jaume Sangrà
Recitador

Ficha artística

Dirección musical Jordi Francés / Júlia Cruz Maestros asistentes musicales Andrea Álvarez y Viviana Salisi
Asistencia de dirección musical Júlia Cruz Adaptación de sobretítulos Glòria Nogué
Dirección de escena Dani Coma Regiduría de escena Jordi Galobart
Asistencia de dirección de escena y coreografía Marina Escoda Realización de escenografía y maquinaria RB Creacions 1990, S.L. (Raül Vilasis y Berta Vidal)
Diseño de vestuario Carles Ortiz Sastrería FOC M. Carmen Muñoz
Diseño de escenografía Jordi Galobart Coordinación de caracterización Toni Santos
Iluminación Anna Boix Maquillaje y peluquería Nerea Fernández, Vera Ortiz y Roosevelt Jiménez
Vestuario Fundació Òpera a Catalunya

Producción Fundació Òpera a Catalunya

Coro Amics de l’Òpera de Sabadell

Orquesta Sinfónica del Vallès

Multimedia

Video Youtube
Playlist

Galería de imágenes

Saber más

Dosier didáctico de Cançó d'amor i de guerra, Més enllà de l'òpera

Documentos

Sinopsis

CANÇÓ D’AMOR I DE GUERRA

L’acció té lloc al Vallespir, l’any 1793, en el context de la Revolució Francesa.

ACTE PRIMER

Ens trobem al pati de la farga de Mestre Andreu. Eloi, un dels forjadors, s’assabenta que Ferran Ridau, el fill de l’alcalde del poble, demanarà la mà de Francina, la filla de Mestre Andreu, de la qual està enamorat. Coincideix que és el dia del sant de Mestre Andreu, l’amo de la farga. Eloi espera l’arribada de l’Avi Castellet, que és el seu únic parent, i mentrestant arriba Francina. La noia menysprea Ferran i estima Eloi. Pep, un jove revolucionari que ha canviat el seu nom pel d’Horaci, que fa més revolucionari, explica els darrers fets ocorreguts a París. Horaci defensa les idees radicals, mentre que Eloi és més moderat i va fugir de la capital per estar prop de Francina. Baldiri, mosso de la farga, i Catrina, minyona de Mestre Andreu, la parella còmica de la sarsuela, flirtegen i tot seguit arriba Ferran, un fanfarró que amenaça Francina perquè es casi amb ell. Francina el rebutja i Horaci delata l’amor que la noia sent per Eloi, que torna a la farga i inicia una discussió amb Ferran, interrompuda per l’arribada de Mestre Andreu i l’Avi Castellet. La tensió baixa quan s’inicia el ball de celebració del dia de Sant Andreu. Entra el batlle, que demana a Mestre Andreu la mà de Francina per al seu fill. Torna Ferran amb una pistola i, després de ser desarmat, s’enfronta a Mestre Andreu amb un martell. Eloi, armat amb la pistola, el malfereix i escapa enmig d’un gran enrenou.

ACTE SEGON

Primer quadre

Som ara a la plaça del poble. Han passat dos mesos i Francina, per tal d’evitar la venjança dels Ridau, es veu obligada a casar-se amb Ferran que, recuperat de les ferides, es mostra encara més insolent. L’Avi Castellet busca desesperadament el seu net i, de tant plorar, s’ha quedat cec. Alguns homes conspiren en secret. Quan l’Avi ha marxat, entra Eloi, disfressat de captaire. L’hostaler li fa saber la imminència del casament. Francina està sola a la plaça, després d’haver estat plorant desconsoladament en companyia de Catrina. No nota la presència d’Eloi, que canta la cançó del forjador. Ella creu, però, que és cosa de la seva imaginació. Eloi no gosa presentar-se davant la noia i fuig.

Segon quadre

Entre quadre i quadre entra el recitaire, un sans-culotte, que narra els esdeveniments de la Revolució, enmig d’un país en ruïnes. Passem a una zona boscosa, des d’on es veu una ermita i els cims dels Pirineus. Francina, molt trista, prepara el seu casament, ajudada per un grup de noies del poble. L’Avi Castellet, vell i abatut, li promet que farà el que pugui per ajudar-la. Francina entra a l’ermita, seguida per Baldiri i Catrina, mentre l’Avi s’amaga. Arriba Eloi, convertit en capità de l’exèrcit de la República, juntament amb una tropa de soldats. Aquests detenen l’Avi Castellet, però Eloi el fa alliberar. L’Avi s’emociona en reconèixer el seu net. Eloi ha arribat per detenir els acusats de conspirar contra la República: Ferran, Horaci, Galdric i Garet. Tothom queda astorat, sobretot Francina, davant la nova personalitat d’Eloi. Aquest es mostra magnànim amb els conspiradors i els permet fugir. L’obra s’acaba amb Eloi que marxa, perquè ha de complir la seva missió militar, tot pregant a Mestre Andreu que cuidi Francina i l’Avi fins a la seva tornada.

Jordi Torrents
Director Artístic de la Fundació Òpera a Catalunya

Artículo

Quan l’amor esdevé pàtria

Ara fa cent anys l’avinguda del Paral·lel de Barcelona tenia més butaques per metre quadrat que la de Broadway a Nova York. Hi triomfaven els primers ritmes de jazz, el cinema, les varietats, el vodevil i les cupletistes —veritables dives de la modernitat—, i els títols de teatre musical podien mantenir-se a les cartelleres un bon grapat de setmanes amb aforaments complets en totes les funcions. La presència de la llengua catalana en aquests espectacles era molt notable malgrat les prohibicions del dictador Primo de Rivera.

Cançó d’amor i de guerra es va estrenar el 16 d’abril de 1926 al Teatre Nou, avui desaparegut, contigu al Teatre Victòria. Va tenir un èxit tan espatarrant que la companyia de Josep Llimona va prorrogar el contracte, i un mes després de la primera representació el públic encara reclamava la presència dels autors a l’escenari. Lluís Capdevila i Víctor Mora n’havien escrit el llibret, i la música era de Rafael Martínez Valls. Qualificada per la premsa com el “més gran triomf del teatre líric català”, a finals de maig la sarsuela començà una gira per Catalunya mentre a Barcelona la posaven a escena altres companyies als teatres Tívoli i Olympia. El març de 1927 arribà a les cinc-centes funcions, i els números lírics més aplaudits s’interpretaven en directe a la ràdio, el flamant mitjà de comunicació de la societat de masses.

L’argument de l’obra el formen un triangle amorós i un context bèl·lic, l’amor i la guerra, el binomi dramàtic per excel·lència. Els protagonistes són la jove Francina i el forjador Eloi, que han de vèncer l’arrogància de l’alcalde, entestat a casar la noia amb el seu fill Ferran. L’acció transcorre en un poble del Vallespir i se situa el novembre de 1793, és a dir, en l’anomenat Regne del Terror de la França revolucionària. Capdevila i Mora s’adreçaven a un públic de classe popular que sabia llegir entre línies, sobretot en èpoques de repressió política. Tot i l’aparent distància temporal de l’acció, la concurrència podia identificar perfectament la tensió política com a pròpia i coetània, i l’obra, amb una manifestació de catalanitat. El 1922, Víctor Mora havia patit la censura per La cançó dels catalans, i Cançó d’amor i de guerra, de fet, tenia un altre títol, “Els soldats de l’ideal”, que va haver-se de canviar a correcuita per evitar-la. L’èxit de la sarsuela es devia també a l’exaltació patriòtica, una capa de significat que s’afegia al final victoriós de l’amor entre Eloi i Francina. Cal tenir en compte un altre detall: el pic de representacions va coincidir amb els Fets de Prats de Molló, al Vallespir, instigats per Francesc Macià la tardor de 1926.

La música de Martínez Valls és d’un lirisme extraordinari, comparable a algunes obres del verisme italià. La marxa triomfal que enceta el primer acte incorpora, a la part central, l’avançament de la sardana “En el Vallespir”, que canta Francina més endavant amb els famosos versos “Terra bella, terra nostra, / terra de l’amor sens fi”. La “Cançó del forjador” és l’ària d’entrada d’Eloi, un fragment de gran dramatisme acomboiat pel cor de forjadors que, al so del mall i l’enclusa, crea un vincle directe amb la sonoritat dels Cors de Clavé. Després del deliciós duo d’Eloi i Francina i del contrapunt ingenu de Catrina i Baldiret, el ritme de la farandola, dansa provençal que el poble balla per la festa de Sant Andreu, acompanya la preciosa ària del vell pastor, l’avi del protagonista. L’alegria festiva contrasta amb la violència de l’escena final: Ferran és ferit de bala per Eloi, que fuig. El segon acte comença amb una glosa de Muntanyes del Canigó, cançó que agermana la Catalunya del nord i del sud i que inclou un inspirat interludi per a violí solista. “Evocació al Pirineu” és el número més popular de l’obra, la veu triomfant d’Eloi que retorna a casa convertit en capità de l’exèrcit francès. El poble rep els “minyons ardits de la victòria” amb elogis a la “Igualtat” i a la “Fraternitat” en un cor que tanca la sarsuela amb la divisa “Triomfarem en la guerra, / triomfarem en l’amor!”.

Anna Costal i Fornells
Musicòloga i professora a l'Escola Superior de Música de Catalunya