Synopsis
DOÑA FRANCISQUITA
ACTE PRIMER
Una plaça de Madrid
Dos estudiants es troben a la plaça. Són Fernando Soler i el seu amic Cardona. Fernando està enamorat d’Aurora «la Beltrana», una actriu del Teatro de la Cruz, però ella es burla de l’inexpert jove (Mírala por dónde viene).
Francisquita i la seva mare, Doña Francisca, surten de l’església. La noia està enamorada en secret de Fernando i se sent ferida pel fet que ell només pensi en la còmica i que aquesta el maltracti. Francisquita deixa caure un mocador per atreure l’atenció del jove. Fernando el recull i, amb aquesta excusa, ella pot iniciar una conversa amb ell.
Quan mare i filla se’n van, Cardona pondera la bellesa de Francisquita, ja que creu que convé més al seu amic que no pas l’actriu, però Fernando només pensa en Aurora (Siempre es el amor).
Quan els dos estudiants han marxat, Francisquita i la seva mare, que han tornat, troben Don Matías, pare de Fernando, que aspira a la mà de la noia, encara que, per un moment, Doña Francisca creu que és a ella a qui pretén. Aclarit el malentès i, tot i que decebuda, la dona accepta les pretensions de Don Matías. La filla decideix seguir el joc i fingeix acceptar el vell per fer engelosir Fernando.
Arriba Aurora amb Irene, la seva amiga. L’actriu continua tractant amb menyspreu el seu rendit admirador i Cardona la increpa per aquest motiu. Aurora entra a la botiga de Lorenzo Pérez, que també l’estima. Cardona vol impedir que Fernando hi entri i s’esbatussa amb Lorenzo.
Arriba un grup d’estudiants amb Vicente, amic de Fernando i Cardona, que celebra el seu casament (Canción de la juventud). Don Matías es troba amb els nois i es produeix un altre malentès, que dona a Fernando la idea de fingir que s’interessa per Francisquita per tal de provocar la gelosia d’Aurora.
Torna a aparèixer la noia (Canción del ruiseñor) i Fernando, amb l’ajut de Cardona, l’aborda i comença a adonar-se de la bellesa de la jove, però continua enamorat d’Aurora, que segueix atiant la seva gelosia. Quan entra una rondalla de carnaval, Aurora canta un pasacalle (Soy madrileña) i se’n va amb els altres. Francisquita, malgrat tot, confia a aconseguir l’amor de Fernando.
ACTE SEGON
L’esplanada del Canal, prop d’un berenador
Se sent Aurora interpretar una cançó i els confrares que celebren el carnaval responen amb una peça humorística. Arriba Cardona disfressat de maja, perseguit per uns quants homes atrets pels seus «encants», i també entra Fernando.
Arriba Francisquita i canta un duo amb Fernando (Cuando sea una señora). Arriben també Don Matías i Doña Francisca. El vell vol presentar Francisquita al seu fill perquè conegui la que desitja que sigui la seva madrastra. Fernando comença a sentir amor per la noia, molest de pensar que ella té intenció de casar-se amb un vell com el seu pare.
Quan tothom se’n va, Fernando, que sent una cançó d’Aurora, vacil·la en els seus sentiments amorosos (Por el humo se sabe dónde está el fuego). Cardona, que continua disfressat de maja, torna i fingeix una escena galant amb Fernando per molestar Aurora, que s’enfada (Escúchame bien).
Francisquita torna i aconsegueix que Fernando li declari el seu amor. Després fingeix un desmai i ell l’acull entre els seus braços, un comportament que molesta molt Don Matías, que mentrestant també havia tornat al lloc.
S’organitza un ball i Aurora repta públicament els homes a convidar-la a ballar, fet que provoca la reacció violenta de Lorenzo Pérez. Aurora vol recuperar Fernando, però no ho aconsegueix, ja que ell balla amb Francisquita. Finalment, és Don Matías qui convida Aurora a ballar i s’enfronta a l’agressivitat de Lorenzo.
ACTE TERCER
Primera escena: un carrer
Continuen sentint-se les rondes del carnaval i passen diverses parelles disfressades (Escena y coro de románticos). Doña Francisca, instigada per la seva filla, ha acabat creient que Fernando està enamorat d’ella, fet que l’afalaga.
Per això, enganyen Don Matías dient-li que no aniran a la festa i al ball de carnaval, de manera que ell decideix quedar-se a casa. Així, la madura dama podrà alternar amb el jove Fernando.
Segona escena: al ball
Aurora i Cardona canten plegats (Bolero del Marabú) i després l’actriu es baralla amb Lorenzo Pérez. Aquest, que sap que Aurora estima Fernando, decideix desafiar-lo. El missatge, però, el rep el pare, Don Matías, que, arran de l’incident del ball de l’acte anterior, creu ser l’objecte del desafiament i, per tant, finalment decideix assistir al ball.
Fernando ara només té ulls i pensaments per a Francisquita, però, quan la noia arriba acompanyada de la seva mare, és aquesta qui es posa a coquetejar amb ell. Arriba Don Matías i recrimina a la dona que vulgui lligar amb un jove com Fernando, que podria ser el seu fill. Ràpidament, Cardona li recorda que, de la mateixa manera, ell podria ser el pare de Francisquita.
El vell s’adona del seu error i accepta, compungit, que qui s’ha de casar amb la noia és el seu fill, i no pas ell. La parella canta un duo d’explicacions dirigit al pare (Yo no fui sincera) i tothom celebra el proper enllaç. Aurora, per la seva banda, es consola coquetejant amb Cardona.