Synopsis
L’acció té lloc a la ciutat de Verona, al segle XIV.
PRÒLEG
Un cor anònim ens parla de les antigues rivalitats que van enfrontar, a Verona, els Montaigus i els Capulets.
ACTE PRIMER
El palau dels Capulets, a Verona
Se celebra una festa al palau dels Capulets. Entre els assistents es troba Paris, convidat perquè conegui l’esposa que se li ha destinat, Juliette Capulet. Tybalt, cosí de Juliette, li fa els honors. Mentrestant, s’han infiltrat a la festa, com una aventura juvenil i un desafiament, Roméo, de la família enemiga dels Montaigus, i els seus amics. Mercutio es burla de Roméo, enamorat d’una tal Rosalia, i li diu que això és culpa de Mab, la reina dels somnis i els enganys (Ballade de la reine Mab).
De sobte, entra Juliette, que se sent encara massa jove per parlar de casaments i confessa a la seva dida Gertrude que el que ella vol és viure (Ah! Je veux vivre!). Roméo, fascinat per la noia, li parla amb afecte i li besa la mà (Ange adorable…). Passa Tybalt i Roméo es posa la màscara, però el cosí de Juliette el reconeix. Tant Roméo com Juliette se sorprenen d’haver parlat amb l’enemic. Encara que Tybalt voldria atacar Roméo, el vell Capulet li ho impedeix: no vol espatllar la festa amb una batalla campal. Tybalt promet venjança. Torna a sonar l’orquestra i tothom reprèn la dansa.
ACTE SEGON
El jardí del palau dels Capulets
Roméo s’amaga al jardí de la casa dels Capulets. Els seus amics es resignen i el deixen sol. Roméo canta una delicada serenata en honor de Juliette (Ah! Lève-toi, soleil!). Aquesta surt amb el pretext que vol prendre la fresca i entretén Gertrude. De sobte, els criats, guiats per Grégorio, busquen si hi ha algun intrús. Roméo s’amaga i no el troben.
Continua el diàleg amorós amb Juliette, el cèlebre duo d’amor (Ô nuit divine, je t’implore). Ella ha decidit casar-se amb Roméo i li diu que, si el que sent és amor, una persona de confiança li portarà una nota indicant el dia i l’hora.
ACTE TERCER
Quadre primer: la cel·la de Frère Laurent
Roméo s’ha dirigit al convent on es troba Frère Laurent i li confessa que està enamorat de Juliette i que vol casar-se amb ella. Poc després, entra Juliette demanant el sagrament; l’acompanya Gertrude. Mentre la dida vigila, el frare beneeix la unió entre Juliette i Roméo.
Quadre segon: una plaça de Verona
A la plaça pública, davant del palau dels Capulets, i amb la inconsciència pròpia dels seus pocs anys, el patge Stéphano provoca els Capulets dient, en una cançó satírica, que algú se’ls ha emportat una colometa (Que fais-tu, blanche tourterelle?). Grégorio i diversos criats dels Capulets s’indignen i acudeixen al desafiament. Mercutio arriba just per veure com Stéphano és agredit pels criats i critica que els Capulets ataquin nens per satisfer la seva ira.
Apareix Tybalt amb Paris. Mercutio i Tybalt es desafien. Arriba Roméo, que intenta que hi hagi pau, però la seva actitud es confon amb covardia i Mercutio lluita contra Tybalt. Moments després, ferit per l’espasa d’aquest, Mercutio cau moribund. Roméo, indignat, agafa l’espasa i mata Tybalt. El comte Capulet, que arriba en aquell moment, recull el moribund entre els seus braços. Benvolio insta Roméo perquè fugi, però ell no vol ser maleït per Juliette. Tybalt mor demanant a Capulet que casi Juliette amb Paris.
Entra el duc de Verona. Els Capulets acusen Roméo de l’assassinat de Tybalt, però Roméo respon que abans Tybalt ha mort Mercutio, que encara és a terra. El duc de Verona es desespera davant aquesta nova escalada de violència. Finalment, dirigint-se a Roméo, li diu que, encara que el seu crim mereix la mort, com que ha estat provocat, el seu càstig serà l’exili.
ACTE QUART
Quadre primer: la cambra de Juliette
Roméo ha passat la nit a l’habitació de Juliette. Els amants són conscients de llur desgràcia; la noia manifesta el seu perdó per la mort de Tybalt. L’escena és d’una gran bellesa lírica (Nuit d’hyménée… Ô douce nuit d’amour). S’acaba la nit i els amants prolonguen tant com poden el comiat.
Finalment, Roméo se’n va i entra Gertrude agitadíssima: arriba el pare de Juliette amb Frère Laurent. Capulet anuncia a la seva filla que, seguint la voluntat de Tybalt, es casarà amb Paris. Quan Capulet se’n va, Juliette es dirigeix, desesperada, al frare, que la tranquil·litza i li dona un beuratge l’efecte del qual simula la mort. Quan Juliette es desperti, Roméo estarà al seu costat per fugir. Juliette es pren la poció (Dieu! Quel frisson court dans mes veines?… Amour, ranime mon courage).
Quadre segon: gran saló del palau dels Capulets
Als salons del palau dels Capulets té lloc la cerimònia nupcial. Quan Paris intenta col·locar l’anell a Juliette, aquesta s’esvaeix, tot provocant un gran aldarull, i cau aparentment morta.
ACTE CINQUÈ
La tomba de Juliette
Frère Laurent pregunta a un altre frare si es va enviar a Roméo la carta en què se li explicava tot. El frare li mostra la carta: el patge fou atacat i malferit pels Capulets i la carta no va poder arribar. Frère Laurent intenta enviar-la ràpidament.
Juliette jeu al panteó, profundament adormida. S’obre la porta i entra Roméo, a qui Frère Laurent no ha pogut avisar. En veure la seva estimada esposa morta, Roméo beu un verí i espera la mort. Poc després, Juliette es desperta, amb gran sorpresa de Roméo. Juliette s’alegra de veure el seu espòs, però aquest ha de confessar-li que la mort l’espera. Juliette intenta beure del mateix verí, però no en queda. Agafa el punyal de Roméo i s’immola per morir al costat del seu marit (C’est là! Salut! Tombeau!…).