Sinopsis
NABUCCO
L’acció té lloc a Jerusalem i Babilònia, al segle VI aC.
ACTE I: «JERUSALEM»
Interior del Temple de Salomó, a Jerusalem
Plens d’angoixa i terror, els hebreus adrecen fervents pregàries al Senyor perquè els protegeixi dels babilonis que, sota el comandament del seu rei Nabucodonosor —Nabucco—, són a punt de prendre Jerusalem (Gli arredi festivi). Arriba Zaccaria, gran sacerdot dels hebreus, portant amb ell Fenena, filla de Nabucodonosor. Exhorta el poble a confiar en l’ajuda divina: Fenena, retinguda com a ostatge, podria representar una penyora de pau entre hebreus i babilonis (Sperate, o figli!… D’Egitto là sui lidi).
Ismaele, nebot del rei hebreu, anuncia que els guerrers babilonis avancen sense fre. Aleshores, Zaccaria incita el poble a rebutjar l’enemic i, després d’haver confiat Fenena a Ismaele, s’allunya amb tots els hebreus per defensar la ciutat i el Temple (Come notte a sol fulgente).
Ismaele i Fenena, secretament enamorats l’un de l’altra, queden sols. Ismaele recorda com Fenena el va ajudar a fugir de la presó a Babilònia, quan hi va ser en qualitat d’ambaixador. Ara és el torn d’Ismaele d’alliberar Fenena i fugir amb ella. Però, de sobte, irromp un escamot de soldats babilonis que han aconseguit penetrar al Temple. Al capdavant hi ha Abigaille, a qui tothom considera la filla gran de Nabucodonosor.
Abigaille, que també estima secretament el príncep hebreu, s’enfronta als dos amants amb sarcasme i còlera (Prode guerrier!) per, tot seguit, confessar el seu amor a Ismaele (Io t’amava!). Està disposada a salvar el poble hebreu si Ismaele consent a estimar-la, però ell s’hi nega.
Tornen al Temple els hebreus que fugen (Lo vedeste?). Arriba Nabucodonosor, dalt de cavall, però Zaccaria el commina a no entrar-hi, tot amenaçant-lo de matar Fenena si el rei de Babilònia gosa profanar el lloc sagrat. El rei baixa del cavall (Si finga… Tremin gl’insani), però les seves paraules blasfemes provoquen la còlera del sacerdot.
Quan Zaccaria és a punt de matar Fenena, Ismaele s’interposa i allibera la noia. Ara que la seva filla és amb ell, Nabucodonosor ordena als soldats que saquegin i incendiïn el Temple (Mio furor, non più costretto). Zaccaria i els hebreus maleeixen Ismaele per haver traït la pàtria (Dalle genti sii reietto).
ACTE II: «L’IMPIU»
Escena primera: apartaments del Palau Reial de Babilònia
Abigaille ha aconseguit apoderar-se d’un document que certifica el seu veritable origen: en realitat, no és la filla de Nabucodonosor, sinó una esclava. Però això no la fa pas renunciar als seus ambiciosos projectes de dominació.
Està furiosa amb Nabucodonosor, que, encara en guerra contra els hebreus, ha confiat la regència a Fenena i, a més, ha allunyat Abigaille del camp de batalla tot enviant-la de tornada a Babilònia. La seva còlera i el seu desig de venjança contra Fenena, que, a banda de l’amor d’Ismaele, ara li disputa també el tron, no tenen límits. En el cor d’Abigaille ja no hi caben els sentiments d’humanitat i d’amor que havia conegut abans (Ben io t’invenni… Anch’io dischiuso un giorno).
Arriba el gran sacerdot de Baal, seguit dels mags del regne de Babilònia. Pres d’una gran agitació, el gran sacerdot explica a Abigaille que Fenena, la regent, ha alliberat els hebreus. Per posar fi a tot això i salvar Babilònia dels seus enemics, cal que Abigaille prengui les regnes del poder; amb aquest objectiu, ja ha fet córrer la brama que Nabucodonosor ha mort en combat.
Abigaille accepta l’oferta del gran sacerdot i exulta només de pensar que podrà, finalment, pujar al tron (Salgo già del trono aurato).
Escena segona: sala del Palau Reial
Acompanyat per un levita que porta les taules de la llei, Zaccaria es dirigeix cap als apartaments de Fenena. Es proposa convertir la filla de Nabucodonosor a la religió hebrea i prega al Senyor que l’il·lumini i l’assisteixi en aquesta missió (Vieni, o Levita!… Tu sul labbro de’ veggenti).
Els levites es reuneixen a la sala. Arriba també Ismaele, però tots el rebutgen i el maleeixen per la seva traïció (Il maledetto non ha fratelli). Entren aleshores Zaccaria, la seva germana Anna i Fenena. Anna intervé per disculpar Ismaele i anuncia que Fenena acaba de convertir-se.
Després arriba Abdallo, fidel oficial de Nabucodonosor, amb la notícia de la mort del rei i l’ascensió d’Abigaille al tron. Aquesta, acompanyada pel gran sacerdot de Baal i els seus fidels, fa la seva aparició per arrencar la corona reial a Fenena.
Enmig de l’astorament general, arriba Nabucodonosor amb els seus guerrers i reclama la corona per a ell. Aleshores pronuncia paraules de menyspreu contra el déu Baal, que, segons diu, ha empès els babilonis a trair-lo, però també contra el déu dels hebreus. Finalment, exigeix que tots l’adorin com l’únic déu existent i amenaça de mort Zaccaria i tots els hebreus en cas que no s’amotllin a la seva voluntat.
Però, en el moment en què Nabucodonosor pronuncia les paraules Non son più re, son Dio! —«Ja no soc rei, soc Déu!»—, un llamp esclata damunt seu. La corona cau a terra i, enmig del silenci general, se sent la veu del rei, que ja manifesta signes de demència (Chi mi toglie il regio scettro?). La corona caiguda és ràpidament recollida per Abigaille.
ACTE III: «LA PROFECIA»
Escena primera: els Jardins Penjats de Babilònia
Abigaille, que, a causa del desordre mental de Nabucodonosor, ha assumit plens poders, rep l’homenatge del poble i dels nobles de Babilònia (È l’Assiria una regina). El gran sacerdot de Baal li presenta la sentència de mort de Fenena i dels hebreus, i li demana que l’aprovi.
Abigaille fingeix dubtar, però, de sobte, apareix Nabucodonosor, vestit modestament i amb l’esperit trasbalsat. Abigaille fa allunyar tothom i queda sola amb el rei, a qui mostra la sentència de mort (Donna, chi sei?). Nabucodonosor dubta a signar-la, però, en sentir els sarcasmes amb què Abigaille li retreu la seva indecisió i feblesa, hi estampa el segell.
De seguida s’adona que també ha decretat la mort de Fenena, però és massa tard: Abigaille ja ha lliurat la sentència als guàrdies. Atemorit, Nabucodonosor esclata en invectives contra l’esclava i busca inútilment el document que prova els orígens servils d’Abigaille. Però aquesta té el document a les mans i l’estripa davant Nabucodonosor, que resta paralitzat (Oh, di qual onta aggravasi).
Abigaille, per coronar el seu triomf, ordena als guàrdies que empresonin el rei. Nabucodonosor li prega que salvi la seva filla (Deh, perdona): ningú disputarà el tron de Babilònia a Abigaille si Fenena és salvada. Però el prec és inútil: Abigaille, que finalment es pot venjar, es manté inflexible.
Escena segona: les ribes de l’Eufrates
Carregats de cadenes, els hebreus són obligats a fer treballs forçats. El seu pensament es dirigeix cap a la pàtria perduda i són dolorosament envaïts pels records del Jordà, Jerusalem i la terra nadiua (Va, pensiero).
Zaccaria infon coratge al seu poble i, en una visió profètica, vaticina el final del captiveri dels hebreus i la destrucció de Babilònia (Oh, chi piange?… Del futuro nel buio discerno).
ACTE IV: «L’ÍDOL TRENCAT»
Escena primera: un apartament del Palau Reial
En despertar-se d’un malson, Nabucodonosor sent veus llunyanes. D’entrada, no arriba a entendre on es troba ni què passa, però tot seguit veu la seva filla carregada de cadenes mentre és conduïda cap al suplici i s’adona que és presoner al seu propi palau.
Aleshores adreça una pregària al déu dels hebreus, implorant-ne el perdó i jurant que reconstruirà el seu Temple (Dio di Giuda). Reconfortat per aquesta nova fe i havent retrobat la llum, es dirigeix cap a una porta per forçar-la. En aquell mateix moment, entra Abdallo amb guerrers fidels al rei.
Seguit pels seus lleials, Nabucodonosor corre cap a l’exterior del palau per salvar Fenena i castigar els qui l’han traït (Cadran, cadranno i perfidi… O prodi miei, seguitemi).
Escena segona: els Jardins Penjats
Amb els sons d’una marxa fúnebre entren Fenena i els hebreus condemnats a mort. Consolada per Zaccaria, Fenena es disposa a afrontar el martiri amb serenitat (Oh, dischiuso è il firmamento!).
L’arribada de Nabucodonosor i els seus guerrers salva Fenena i els hebreus de la mort. Al mateix temps, el rei ordena la destrucció de l’ídol de Baal, però aquest cau per si sol i es trenca. Després d’haver concedit als hebreus la llibertat i el permís per tornar a la seva pàtria, Nabucodonosor exhorta tothom a agenollar-se i adorar l’únic déu veritable (Immenso Jeovha).
Finalment, entra Abigaille, sostinguda per dos soldats: s’ha enverinat i és a punt de morir. Demana perdó a Fenena i, davant Ismaele, confia els dos enamorats a la protecció de Nabucodonosor. Mor invocant el déu dels hebreus (Su me… morente… esanime…).